INFORME DE
SITUACIÓ: L'ús del català entre catalanoparlants a la província de Girona
Observacions recollides a l'Empordà, 2023-2026 – Andreu – Setembre 2026
Quim Mandado de Sangtraït defensa cantar en català: "Perdem la cultura perquè entra molta gent". Però l'observació real, al carrer, a la feina i als hospitals de l'Empordà, és una altra: la perdem quan els que ja la parlem deixem d'usar-la.
1. Punt de partida
La frase de Quim Mandado resumeix una por compartida. Tanmateix, durant tres anys recollint notes entre Platja d'Aro, Sant Feliu, Palamós i Girona, la pèrdua no ve tant de fora com de dins. No és falta de coneixement. És un canvi d'hàbit silenciós: catalanoparlants que, entre ells, trien el castellà per defecte.
2. Què estic observant
a) A la feina i grans superfícies
Lidl, Aldi, Mercadona a Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, i altres punts de la província de Girona. Personal nascut aquí, que sap perfectament que el company de al costat és catalanoparlant, parlant-se en castellà durant tota la jornada. No és per atendre un client. És la llengua de treball entre ells.
b) Hospitals: el contrast
Vall d'Hebron, ahir: celadors parlant català entre ells i amb infermeres. Normalitat absoluta.
Trueta i Santa Caterina, avui: mateix perfil — gent de Girona, de pobles de l'Empordà, catalanoparlant de bressol — parlant castellà entre elles a control, a passadís, a cafeteria. Cal repetir en català, mantenir-lo dues vegades, perquè canviïn al català. No és mala voluntat. És inèrcia.
c) L'excepció positiva
A ACTION — dependentas d'origen marroquí que fan servir el català entre elles i amb els clients catalanoparlants. Sense complexos. I a l'hospital, celadors del Perú i auxiliars de Llatinoamèrica, el Max i l'Ariel, que agraeixen explícitament que se'ls parli en català. Volen aprendre'l perquè veuen que aquí és útil. Quan nosaltres el fem servir, ells l'agafen.
3. Anàlisi
No és un problema de competència. Tothom el sap. És un problema d'hàbit i de norma no escrita: la norma de convergència al castellà. Ens han ensenyat que el castellà és "neutre" i el català "marca". Així, fins i tot entre catalanoparlants, el castellà esdevé la llengua per defecte per no molestar.
Consecuencias: 1) invisibilitza la llengua al carrer, 2) trenca la transmissió natural als nouvinguts que sí que la volen aprendre, 3) fa que parlar català sembli un esforç polític quan hauria de ser el més ordinari.
4. Recomanacions pràctiques
- Parlar d'entrada en català. Sempre. A la feina, al súper, a l'hospital.
- Mantenir el català encara que contestin en castellà. Repetir sense recriminar. Sense canviar. La constància, no la discussió, canvia la norma.
- Fer servir el català entre companys. Si som dos catalanoparlants, per què parlem en castellà?
- Empreses i hospitals: que la llengua de treball no sigui el castellà per defecte. Cartells, protocols i torns en català.
- Formació d'acollida en català. Donar eines reals des del primer dia. La gent nouvinguda l'agafa si la veu viva.
Conclusió: Parlar en català és el que fa que es faci servir la llengua.
No cal gran discurs. Cal ús. Cada conversa en català entre catalanoparlants compta més que deu campanyes.
Publicat a ciaes.blogspot.com — Notes de l'Empordà. Text lliure per compartir citant origen.
